Quins nervis! Ens estrenem en la nostra primera publicació al blog….
El passat novembre de 2021 vam gravar els nostres dos primers CDs, tots dos música per a piano a quatre mans. En aquest post us volem introduir breument el primer: Mozart i Schubert. Música per a piano a quatre mans. Comentarem quines obres conté, per què les hem escollit i què representa per a nosaltres tocar a quatre mans.
El vertebrador del programa d’aquest disc és la música de Wolfgang Amadeus Mozart i Franz Schubert, considerada com el centre del repertori per a duet de pianos. Tanmateix, lluny de voler presentar les obres més emblemàtiques de la formació, com per exemple són la Sonata en Re Major KV 448 per a dos pianos o la Fantasia en Fa menor D940 a quatre mans, hem escollit dues peces que, al nostre parer, contenen tot l’esperit estilístic i genialitat de cadascun dels compositors i, malgrat aixó, desafortunadament semblen quedar en un segon pla quant a la popularitat.
Si bé Mozart no va inventar el gènere del duet de pianos, sí que en va establir les bases. En el seu cas, aquesta música té un perquè molt circumstancial, ja que amb la seva germana Anna Maria “Nannerl”, també pianista, es presentaven a la cort i en moltes ocasions aprofitaven per tocar plegats. En aquest sentit, aquest gènere fonia els dos músics en un de sol per impressionar els aristòcrates allà on el seu pare Leopoldo els portava, i era una carta de presentació d’una família talentosa que organitzava els seus propis tours per Europa. En aquesta ocasió hem volgut gravar l’Allegro i Andante en Sol Major K 357 amb la completació de Robert Levin.
D’altra banda, la producció per a piano a quatre mans de Schubert puja a un total de 54 obres, entre les quals 32 tenen nombre d’opus, i Schubert és el compositor que més ha contribuït a aquest gènere quant a quantitat i qualitat. En aquest cas, hem gravat les Variacions sobre un tema original a La bemoll Major D813 perquè representa un dels cims d’aquesta literatura. Sens dubte, és una peça de concert i transmet les característiques pròpies de la personalitat de Schubert: expressivitat, senzillesa, melancolia, cant, profunditat, brillantor, caràcter de ländler, escriptura de quartet de corda, etc… Un dels motors d’aquest gènere és la relació entre Caroline Esterházy de Galántha i Schubert. La relació entre alumna i mestre mai no va acabar allà, sinó que l’estima que Schubert sentia per la Caroline el va portar a escriure aquesta música per compartir-la amb ella en la més íntima i propera manera de fer musical.
L’escriptura a quatre mans porta el pianista a desenvolupar qualitats específiques que no fa servir habitualment quan tocar sol o amb conjunts de cambra. D’una banda, el secondo ha d’aguditzar la sensibilitat quant al pedal, ha de pedalitzar en funció del text del primo i no del propi, així com tenir en compte les diferents articulacions entre ambdós pianistes i prendre decisions per aconseguir ambdues. Un altre aspecte importantíssim és l’harmonització. Especialment en Schubert l’element harmònic és troncal per a l’expressió dels diferents estats emocionals, com passa en els seus lieds amb l’acompanyament pianístic com a descripció del text. Paral·lelament, la funció del primo és la personificació d’aquest sentiment com el cantant de lied. A més trobem la polifonia en els registres mitjans on es troben melodies principals i dota la textura d’una tridimensionalitat molt característica de quatre mans. Però sense cap mena de dubte, la compenetració de l’escolta pròpia i del company comporta l’èxit del fet musical el qual, al nostre parer, és la recerca contínua de la flexibilitat en el fraseig, horitzontalitat, dins el marc clar d’una pulsació fortament influenciada per la dansa, la respiració conjunta, l’anhel i l’ escolta del silenci.
