El passat novembre de 2021 vam gravar els nostres dos primers CDs. En el post d’avui us parlarem sobre Czerny i Reger. Música per a piano a quatre mans. Us explicarem el perquè de la nostra elecció i què representen per a nosaltres aquests dos grans compositors.
El motiu que ens ha incitat a gravar aquest repertori ha nascut de la necessitat de reivindicar una música gens interpretada dels compositors Carl Czerny i Max Reger per qüestions que, al nostre parer, no tenen a veure amb la qualitat musical de les seves obres. Hem triat l’ Ouverture Caractéristique et Brillante op. 54 de Czerny i les Variacions i Fuga sobre un tema de Mozart op. 132a de Reger.
La figura de Carl Czerny com a compositor, pianista, pedagog i teòric ha quedat eclipsada totalment per la del seu mestre Beethoven, un dels pilars fonamentals de la música clàssica, i companys com Haydn, Mozart i Schubert entre d’altres. Però no és menys cert que Czerny ha contribuït directament en el progrés de la música amb moltes de les seves destreses. Per enumerar alguns exemples aclaridors, Czerny va ser qui, com a intèrpret i pianista, va estrenar el Concert Emperador op. 73 de Beethoven a Viena l’11 de febrer de 1812 i, com a compositor, el catàleg d’obres publicades ascendeix a més de 800 i moltes més inèdites. Tanmateix, habitualment, són els pianistes principiants qui més interpreten les seves obres, i més en concret els estudis pedagògics (que tan sols representen una part molt petita de la seva producció) per millorar la tècnica pianística, la qual cosa perjudica la reputació de les seves composicions, una realitat que probablement dissuadeix pianistes més professionals d’incloure alguna de les seves peces en el seu repertori de concert. De la mateixa manera que Beethoven va invertir el seu poc temps de docència en Czerny, aquest es va dedicar a la pedagogia com una faceta més de la seva professió, i Franz Liszt va ser un dels alumnes predilectes. I finalment, però no menys important, com a escriptor, Czerny va deixar constància de comentaris molt útils per poder interpretar tota l’obra de Beethoven i ens ha transmès com a testimoni la forma de tocar i improvisar del seu mestre en el fortepiano amb al seu llibre Über den richtigen Vortrag der sämtlichen Beethovenschen Klavierwerke.
En quant a Max Reger, per desgràcia la seva música no ha estat programada en sales de concerts amb tanta freqüència com la d’altres compositors. En aquest cas, potser, una de les causes sigui perquè la seva música és densa i intrincada en polifonia, la qual cosa exigeix a l’oient una atenció molt intensa per poder entendre la composició. Reger va tenir una personalitat caracteritzada pels excessos, tant en l’àmbit personal com en el musical, i tal qual es mostra en la densitat, massa i exageració de la seva música. La dificultat per al públic de delimitar una melodia quan s’està immers en un terbolí de textures polifònico-harmòniques d’estil romàntic-tardà expressionista produeix una sensació de massa sonora, potser aclaparadora, que pot provocar saturació i la disminució de l’atenció per desgast. De la mateixa manera, per a l’intèrpret és tot un desafiament entendre tal textura sonora per interpretar-la, cosa que pot obstaculitzar empatitzar amb la seva obra i, en conseqüència, incorporar-la en el seu repertori. No obstant això, aquesta música té una gran qualitat, el seu enginy i inspiració la fa successora de la línia de pensament i l’estilística de Johannes Brahms, així com de Bach, Händel, Mozart, Telemann y Beethoven, amb la seva mirada constant al passat. Max Reger, a diferència de Brahms, entra ja al segle XX amb la revolució industrial i les màquines que marcaran el pas de les properes dècades culturalment i socialment. El nostre objectiu amb la interpretació de la música de Max Reger a quatre mans és transmetre aquesta transcendència, serietat i gran estructura, sempre de bracet amb la claredat, transparència i colorit.
